MONTMELÓ U.E. 0 - U.D.PITRES 1

L'ESPERIT PITRES APAREIX A MONTMELÓ

Les coses no es presentaven molt bé pels visitants, que apareixien a Montmeló amb onze Jugadors de camp i dos porters, després d’arrossegar 4 sancionats i un lesionat de la setmana anterior.

Tot i això, l'onze que presentava el mister, era molt competitiu, format per Pacheco, Pujo, Rafa, Guirado, Gari, Feliu, Dani, Medina, Prat, Izzo y Morato, i a la banqueta quedaven l’saac i en Garcia.

La primera part va ser molt disputada, d'anades i tornades, sense haver joc fluid, i si més bé un joc directe per part dels dos equips. Un Pitres molt ben posicionat amb les línies molt juntes, desfeia en tot moment qualsevol tipus de sorpresa per part dels locals, però tot i això el nostre porter Pacheco va haver d'intervenir a mitjans de la primera part en un clar un contra un que va resoldre sense problemes.

A la vegada, el Pitres es sentia mes còmode e intentava sorprendre als locals mitjançant contres ràpides, buscant en tot moment la velocitat de Morato i la força i entrega de l’Izzo.

L'equip recuperava força ràpid la pilota, encara que patia les contres dels locals que tenien les idees molt clares. Va ser una primera part de força física, on es podria dir que l'empat era el resultat més just, ja que aquest cop el Pitres s'acostava amb més perill que en altres partits, gaudint d'algunes faltes laterals, que posaven nerviós al Montmeló.

A pocs minuts del final de la primera part, en una jugada fortuïta, va lesionar-se el Dani, obligant al mister a recompondré l'equip .

La entrada de Isaac, juntament amb l'esperit de tot l'equip, va fer que guanyéssim el partit. La velocitat de Isaac ens va donar molta avantatge, ja que el nostre gran posicionament tàctic, unit amb la força i l'exclusivitat dels nostres puntes, va fer possible que el Montmeló no es fies a estirar línies, i mantingués l’última fila tancada per por a ser superat a les contres. Tal fou el respecte, que el Pitres es va començar a estirar i només començar la segona part, Izzo va tenir la ocasió més clara dels visitants plantant-se sol davant el porter i creuant en excés la pilota, que va sortir fregant el pal.

Si es cert que el Montmeló ho intentava, però més amb el cor que amb el cap i a pesar que el Pitres rebia xuts, mai anaven entre els tres Pals, i les faltes directes Pacheco les aturava sense dificultat.

El Pitres volia alguna cosa més que l'empat, i no deixava d'empènyer fins que el minut 76, un gran Gari en jugada individual, rebia a tres quarts de camp, va fer una conducció fins a la frontal de l'àrea, i sense dubtar-ho va deixar anar una canonada que va fer inútil l'estirada del porter, doncs el xut va entrar a ras de pal per terra.

El Pitres es va tancar, ajuntant molt més les línies, deixant sol a Isaac a dalt que baixava a fer cobertures quan l'equip ho necessitava, però al minut 83 ens van expulsar un jugador, i a patir 7 minuts que foren eterns, i al 89, una “tangana” va acabar amb l'expulsió directa del nostre capità i de un jugador local, afrontant els 4 minuts de descompte amb 9 jugadors.

Des d’aquí, felicitar l'equip, posar els peus a terra i reivindicar-nos aquesta setmana davant un rival directe, demostrant que amb esforç i sacrifici, siguin quines siguin les circumstancies amb les que s'afrontin els partits, els resultats estaran de la nostre part.

Força Pitres !!!

Força verds !!!