U.D. PITRES 3 – INACSA 0

Tres punts mes per seguir somiant...

Municipal de Sant Celoni, quatre de la tarda, el derbi entre el Pitres i la Inacsa, es presentava doblement emocionant donada la posició a la classificació de tots dos equips.

La Inacsa es presentava al camp del Pitres amb la possibilitat d’avançar l’equip de Sant Celoni a la classificació i els celonins, per la seva part, no podien deixar escapar els tres punts si volien seguir pressionant el Corró per tal de seguir somiant per accedir a la plaça que dona opció a jugar la promoció d’ascens a segona territorial.

L’equip local presentava la següent alineació per a la disputa del encontre: A la porteria David (aranya ) Pacheco, la ja habitual defensa de tres formada per Oscar Guirado y Brú com a marcadors i Santi Codina com a home lliure. Doble pivot defensiu format per Pujo i Yuye, Albert (yaya ) Canyelles a la banda dreta i Pol Cunyat a banda canviada per segona setmana consecutiva. Óscar de Haro a la posició de mitja punta i la dupla atacant formada per Pala i Dani. Banqueta de luxe amb Isaac, Feliu, Gori, Rafa i Carlos.

Com era d’esperar els dos equips van iniciar el encontre amb mes por de perdre que ganes de guanyar. La importància dels tres punts per tots dos equips feia que les defenses s’imposessin als atacs durant els primers 45 minuts. Els celonins, tot i jugar a casa, no varen trobar en cap moment la fluïdesa en el moviment de la pilota que els ha caracteritzat durant tota la temporada. Els visitants, conscients de que tenien encara les seves opcions en aquesta lliga, varen sortir totalment concentrats al camp, i el seu bon posicionament defensiu va fer que les líneas de pase celoní, estiguessin en tot moment ofegades pels mitjos Batlloriencs. La primera part no va ser molt vistosa en joc però si emocionant. La gran rivalitat esportiva entre les dues entitats sumat a la importància del partit per assolir els objectius de ambdós equips, va fer que es veies un partit molt emocionant des de la graderia.

Una jugada que reflexa la tensió viscuda ahir per tots dos equips, es tracta de la jugada que va marcar la tendència del partit. Es jugava la primera mitja hora de joc, quan un jugador de la Inacsa, va ser expulsat per una dura entrada a la medul·lar que li va costar la segona targeta groga. Aquesta jugada, va fer que els visitants es repleguessin al darrera i miressin de tenir les seves opcions de victòria basant el seu joc en l’ordre defensiu. El fet de quedar-se amb deu, va fer que el Pitres no acabés de saber jugar amb aquest avantatge i encara es veiés mes sotmès a ansietat i estrès en el seu joc. L’ordre defensiu de l’equip visitant feia desquiciar els locals una vegada i una altra, i les poques oportunitats clares de les que van disposar els locals durant els primers quaranta cinc minuts van ser errades de manera estrepitosa.

La segona part havia de canviar si el Pitres volia seguir tenint encara opcions de promoció i així va ser finalment.

L’entrada d’Isaac per banda dreta i Feliu van donar aire fresc als locals, que varen estar intentant continuament acostar-se a la porteria visitant per obrir el marcador. Tal va ser el canvi d’aires a la segona part, que el Pitres no va trigar ni cinc minuts a obrir el marcador amb una jugada de Dani que va creuar el seu xut fent inútil la sortida del porter Batllorienc. El partit canviaba totalment, el visitants havien d’obrir-se per buscar alguna cosa positiva…, era tot o res. I aquesta circumstància feia que el Pitres comencés a trobar mes espais al darrera i a incrementar la sensació de perill cada cop que trepitjava àrea.

Anaven succeint-se els minuts i el marcador estava controlat, però el partit no i això provocava que es respirés intranquilitat en l’equip local. Es notava que era necessari el segon gol per donar mes calma al Pitres, però una vegada i una altra, el seu joc no era fluït, i per tant, només es podia mantenir el rigor defensiu i esperar no cometre cap errada darrera que suposés l’empat visitant.

No obstant, el Pitres va estar de sort, i quan es jugaven els darrers deu minuts de joc, es va trencar el partit i els locals varen tenir la sort de poder fer-se amb els tres punts amb dues contres que varen tancar el resultat.

Ara resten dues finals pel Pitres que poden marcar el futur de l’equip per la temporada vinent, però només podem demanar calma i tranquilitat a l’equip. L’ansietat mostrada el darrer partit no pot ser el fil conductor del joc celoní, l’equip ha de tornar als seus orígens i jugar la pilota amb calma per buscar el seu joc.

Animar a l’equip a seguir lluitant fins al darrer alè per tal de fer història.

FORÇA PITRES!!!
FORÇA VERDS!!!