AMETLLA C.F 3 - PITRES 2

ENCARA HI HA LLIGA…

Tot i el gran partit del Pitres, el líder dona un cop d’efecte cap al títol…

AMETLLA 3 – U.D. PITRES 2

La setmana havia estat tensa. El Pitres, conscient del que es jugava a camp del líder, havia estat treballant durant tota la setmana les diferents formes de fer mes vulnerable el sistema de joc del intractable equip local. El fet que la lliga encara no estigui sentenciada pels locals, juntament amb la dada que els visitants fossin els primers en aconseguir guanyar l’Ametlla a la primera volta, donava un toc especial al partit. Tots dos equips es jugaven molt, el locals la lliga, i els visitants, el fet de no quedar despenjats en la lluita per la segona plaça que dona dret a la promoció d’ascens a segona categoria territorial.

El partit començava amb Pacheco a la porteria, amb l’habitual línea de tres al darrera amb Guirado, Santi i Bru. El doble pivot defensiu amb Yuye i Pujo, i amb una variant a les bandes, ja que Pol va situar-se a banda canviada per donar un caire mes defensiu a la banda esquerre del Pitres, per on els entrenadors havien estudiat, que l’Ametlla carregava molt del seu joc ofensiu. A la banda dreta, es va situar d’inici Isaac, deixant a Óscar de Haro a la mitja punta i la dupla ofensiva formada per Dani i Pala com a tàndem mes ofensiu. A la banqueta, Feliu, Canyelles i Rafa completaven l’equip visitant.

Com era d’esperar, els locals van sortir a jugar mimant la pilota i mirant de desarmar la teranyina defensiva visitant, que els celonins havien disposat sobre el terreny de joc. Aquests, coneixedors de les seves virtuts i defectes, esperaven la seva oportunitat a la contra i miraven de desactivar el sistema combinatiu local mitjançant una forta pressió ofensiva sobre la sortida de pilota local.

Les oportunitats d’obrir el marcador es van fer esperar una miqueta pel que estava en joc en tots dos equips. El respecte mutu es feia palpable donat a que els equips tenien mes por a encaixar que ganes de marcar. Tot i això, un partit entre dues entitats que no entenen el futbol sense atacar, no contemplava la possibilitat d’un partit sense gols i entrada la primera mitja hora de joc, les oportunitats per tots dos equips, van començar a succeir-se. Els primers en obrir el marcador, varen estar els locals, que van aprofitar una de les poques errades defensives que va tenir el Pitres a la primera part, per obrir el marcador amb un bonic xut col·locat des de fora de l’àrea, que es va colar per tot l’escaire. El porter visitant Pacheco, només va poder ser un espectador mes i seguir la trajectòria del xut del jugador de l’Ametlla i veure com aquest, es colava sense res a fer dins de la seva porteria. Tot i el dur cop que va suposar pels visitants el primer gol local, l’equip de Sant Celoni, s’ha caracteritzat tot l’any, per no abaixar els braços en cap moment, i fruit d’aquesta lluita i d’aquesta fe en si mateixos, va arribar l’empat pocs minuts després, quan una internada d’Isaac cap a la porteria rival, va ser aturada per el darrer home de la defensa vallesana amb una falta a la vora de la línea de l’àrea gran que l’àrbitre va interpretar com a penal. El llançament de la pena màxima el va aprofitar Óscar de Haro establint l’empat a un en el marcador amb el que s’arribaria al descans.

Les paraules motivadores de l’equip tècnic del Pitres, juntament amb la sort d’empatar ràpidament, van fer que els visitants sortissin encara amb mes ganes a la represa, però la sort que havien tingut a la primera part, se’ls hi va girar d’esquena entrada la segona part, quan una preciosa desmarcada de ruptura d’un dels puntes de l’Ametlla, el va deixar en una posició mes que franca per avançar novament als locals en el marcador. No obstant, els celonins, varen seguir lluitant per treure alguna cosa positiva del camp del líder i a punt de fer-ho van estar quan novament, pocs minuts després del gol local i a la sortida d’una jugada lateral, Óscar Guirado tornava a establir l’empat en el marcador amb una rematada de bonica factura.

Els visitants havien mogut la banqueta en dues ocasions. A la primera part Canyelles havia hagut de substituir el capità Pujo, que arrastrava unes molèsties físiques tota la setmana, que finalment van fer que fos substituït pels centre campista Gualbenc als voltants del minut 25 de la primera part. Feliu, havia entrat també per donar mes frescor al mig camp, i semblava que els visitants, poc a poc, anaven fent-se amb el ritme de partit.

Es jugava el minut 75 de joc, quan l’Ametlla es va quedar amb un home menys per doble amonestació, i aquest fet, va envalentonar als visitants, que varen disposar dels millors minuts de joc ofensiu de la segona part, gaudint de varies oportunitats per posar-se per davant en el marcador. Els locals, amb força mes profunditat de banqueta que els visitants, van decidir anar també a per el partit, donant entrada a tres homes de tall ofensiu que a la postra serien mes que determinants. El partit s’havia tornat en un partit d’anada i tornada, i durant uns minuts, va donar la sensació que qui marqués s’enduria els tres punts com així va ser. A pocs minuts del final de l’encontre, una gran jugada dels locals va deixar totalment abatuts als jugadors del Pitres que veien que tot l’esforç del partit es quedava en res al marcar els tercer gol l’equip local. Era ja massa tard per reaccionar, doncs el gol arribava ja entrats els darrers cinc minuts de joc. Tot i disposar encara d’alguna oportunitat a la desesperada, el resultat de 3-2 va ser definitiu i ja inamovible.

Tanmateix, la mala sort que havia tingut l’equip celoní durant el partit disputat a l’Ametlla, es va veure capgirada quan arribaven les noticies des del municipal de Llerona. El Corró no havia pogut passar de l’empat amb el Ramassa el que deixava el marge de desavantatge amb l’equip lleroní en dos punts, el que volia dir que seguien estant a una sola ensopegada d’assolir la desitjada segona plaça.

Les darreres tres jornades de lliga es presenten trepidants doncs la Inacsa s’ha situat a dos punts del Pitres al guanyar a camp del Llinars, el que presenta un derbi encara mes derbi per la setmana vinent.

Els de la Batllòria encara estan a temps de ser jutges d’aquesta lliga doncs han de jugar el proper partit amb el Pitres i el darrer contra el Corró.

A nosaltres ens queden tres finals a les que hem d’assistir tots, tant socis, com aficionats, com jugadors i lesionats. No podem deixar a l’equip sol en un moment tant important a la seva història. Els jugadors s’han conjurat per aconseguir aquests darrers 9 punts i esperar que el Corró tingui la ensopegada que necessitem per jugar la promoció. Tot això passa per no faltar a cap entrenament aquestes darreres tres setmanes i intentar que l’equip estigui mes que concentrat en cada partit.

TOTS JUNTS PODEM i l’ajut de l’afició en un moment com aquest es fa mes que necessari per poder trobar forces on gaire bé no en queden...

FORÇA PITRES!!!

FORÇA VERDS!!!