*Tot i el bon treball de l’equip, marxem amb les mans buides…
Tothom sabia que aquest cap de setmana era un difícil compromís anar al camp d’un dels equips que aspiraran a tot aquest any. Tot i ser un “B” el Cerdanyola disposa de jugadors de gran qualitat i joves.
Tot i això, i donat a que en il·lusió, aquest any, no ens guanya ningú, el Pitres va sortir amb les coses molt clares. Pressió a la línea de tres quarts, no deixar jugar als seus creadors i esperar les seves oportunitats per veure si era possible endur-se quelcom de positiu de un camp tan complicat.
Els celonins van sortir al camp amb Pacheco, Canyelles, Guirado, Bru, Medina, Dani, Pujo, Blanc, Feliu, Isaac i Gari. A la banqueta, Pol, Gerard i Pipa, ja que dues baixes de darrera hora van fer que l’equip es desplacés només amb tres canvis per poder realitzar.
Ordre tàctic de l’equip, sumat a la sort d’avançar-nos en el marcador quan encara no es duien cinc minuts de partit, va fer que l’equip encara es trobés millor sobre la gespa de Cerdanyola. Tot i això, una petita errada defensiva al minut quinze de joc, va propiciar que Pacheco quedés totalment venut davant la vaselina del davanter local. Les coses s’equilibraven, pot ser, massa aviat pels interessos visitants ja que va haver d’aguantar les embranzides del Cerdanyola fins arribar a la mitja part. Resultat a la conclusió dels primers 45, 1 a 1.
La segona part es va iniciar amb la mateixa tònica del final de la primera. El joc insistent dels locals aculava cada cop mes als visitants a la seva àrea, però tot i això, no angoixaven massa als visitants amb els seus atacs. La manca de reacció del Pitres als constants atacs del Cerdanyola, va fer que cada cop enrederissin les seves línees de manera mes evident, lo qual semblava que ho havien d’aprofitar els locals en qualsevol moment. Tot i això encara varem tenir un parell d’oportunitats de posar la por al cos als locals, però la pilota no va voler entrar en dues contres amb cert perill.
Tal i com era de preveure i quan es jugaven ja els darrers cinc minuts de partit, el Cerdanyola, en una jugada totalment desafortunada pel Pitres, va veure com la pilota, després d’un intent de rebuig de Canyelles, rebotava a l’esquena d’un rival, i queia a peus d’un davanter del Cerdanyola que es plantava davant de Pacheco sense que aquest últim pogués tenir res a dir..., Dos a un i cap a casa amb la cara de no haver fet res, tot i que l’equip, va demostrar una vegada mes, que és capaç de plantar cara a qualsevol equip que s’ho proposi.
Com anècdota negativa, només destacar la lesió, en jugada fortuïta de Pipa. Esperem que només hagi estat un ensurt i que no tingui res.
Edgar, des d’aquí et desitgem una ràpida recuperació i retorn als camps de futbol...
La setmana vinent tornem a tenir un partit a vida o mort amb el Montmeló, un dels pocs privilegiats que encara no ha deixat escapar cap punt.
Esperem que la sort que ens va mancar en el minuts finals de partit ahir, se’ns posi de costat i puguem seguir aconseguint els punts de casa, que son els que ens ajudaran ha aconseguir l’objectiu marcat per aquesta temporada.
Ara i sempre...
FORÇA PITRES!!!
FORÇA VERDS!!!
27/9/10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Senyors!!, la feina i el dia a dia, posen a tothom al seu lloc.
Seguiu lluitant cada pilota com les hem lluitat aquesta setmana i us puc garantir, que a final de temporada podrem gaudir d'haver aconseguit els objectius.
"Benvinguts a la selva de segona territorial on qualsevol et pinta la cara" Recordeu aquestes paraules perqué les heu de tenir presents durant tota la temporada.
Ara ve un altre rival dels de dalt, però si estem igual d'units que aquesta setmana, podem plantar cara a qualsevol.
La nostre veritable lliga comença en tres setmanes...
Ara i sempre...
Força PITRES!!!
Força VERDS!!!!
Publica un comentari a l'entrada