LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ.

Camp Municipal de Sant Celoni, 17.00h tot per viure i molt per recordar.

Un cop algú va dir que el futbol es l´esport més maco que existeix, doncs els estats
d´ànims d´uns o altres, canvien en pocs segons, i l´exemple més clar d´això ho vam viure ahir a la tarda al municipal de Sant Celoni.

Un ambient increïble, una tarda màgica, un dia que quedarà marcat al calendari per la Unió Esportiva Pitres, i per la seva afició, doncs el que era un somni a principi de temporada, s´ha convertit en una realitat, TOTS SOM EQUIP DE SEGONA.

El partit començava amb la formació habitual per part dels locals, amb Pacheco a la porteria, Guirado i Bru de marcadors i Santi com a lliure.
Les bandes ocupades per Pol per la dreta i Feliu per l´esquerra, al doble pivot Gari i Pujo, a la mitja punta Dani, i al davant Isaac i Pala. A la banqueta Rafa ,Cañellas,De Haro, Yuye, Arnau, Txema.
Molt nerviosisme al camp, a on els visitants van sortir amb més empenta, i s´acostaven amb certa facilitat a l´àrea local sense crear cert perill, però els minuts passaven i la Santperenca començava a apretar de valent, i al minut 32, una jugada per banda, va fer que un refús del nostre porter, a un centro ras, el remates un jugador visitant treint-lo sobre la linea de gol el nostre central i el nostre porter.
Al minut 37, Yuye entrava per substituir al lesionat Santi, posant Pujo a fer les tasques d´home lliure.
Al minut 42, la jugada clau del partit, Pacheco reb una falta i aquest s´aixeca i s´encara llençant-li la pilota, targeta vermella clara per reglament, però un tant severa per la tensió que es vivia al camp.
No teníem porter reserva, doncs Gerard, està lesionat, i el nostre "pol"ilavalent Pol, va assumir el repte de jugar el que restava de partit sota pals.
El partit sens feia gran, doncs amb un jugador menys i amb un porter fals, semblava que la cosa s´ens escaparia, però una segona part èpica, a on el companyerisme va ressaltar per sobre de tot, i va fer que l´equip es buides físicament, amb una afició que no deixava d´animar perquè sabia que l´equip els necessitava i els i donava l´empenta perquè no baixessin els braços.
Al minut 54,Arnau entrava en substitució de Isaac, que es va lesionar al tormell en una dura entrada al mig del camp en la que l´arbitre no va xiular ni falta.
Els minuts passaven, i les ocasions per els visitants no arrivaben, però els nervis començaven a sortir, i l´equip anava reculant, logicamet.
Al minut 62, Cañellas entrava per Feliu, donant aire fresc a l´equip, al 81, Rafa entrava per un Gari que s´havia buidat físicament, i les cames ja no li donaven més,i al minut 90, arribava la jugada fatídica del partit, quan en una pilota llarga, el seu davanter va posar el peu desviant una pilota que entrava a la porteria dels locals.
El resultat era injust, 50 minuts amb un jugador menys i amb un enorme Pol sota pals no mereixien acabar així, els jugador locals, estaven estirats a terra amb una impotència grandiosa, doncs els nostres somnis havien desaparegut.
El partit havia acabat,(o això vam pensar la majoria).
La grada, es va bolcar amb els locals, agraint-los tot l´esforç realitzat, però ningú es podia imaginar el que passaria a continuació, doncs només sacar de centro, Pala li passa a Arnau, Arnau avança i un jugador visitant li refusa la pilota, que va a parar a peus de Pala, que obre cap a Cañellas, a on aquest avança i obre més cap a Bru, que fa una centrada magistral, que Dani, el nostre gran Navarrés, que entrava per segon pal, rematava amb tota la força i ràbia del món la pilota al fons de la porteria rival.
Apoteòsic, no se com definir-ho, un esclat d´alegria per tothom, que va demostrar que aquests nois son molt grans, que no van deixar de creure mai en ells, que so mereixien i així va ser, la temporada que be, el Pitres es de segona regional.

Donar les gràcies l´afició visitant, per un comportament extra ordinari, que per moments cridaven i animaven amb molta força, i desitjar sort a la UE SANTPERENCA per la propera temporada, perquè el seu comportament ha estat excepcional.

I que haig de dir de vosaltres, no tinc paraules per agrair el que ens heu ajudat, el que heu cridat, el que heu cregut, el que heu animat, sense vosaltres avui no ho hagéssim aconseguit, moltes gràcies afició, moltes gràcies, hem demostrat que equip i afició junts, no tenim sostre que el que ens proposem o assolirem.

FORÇA PITRES !!!!!
FORÇA VERDS !!!!!

SOU COLLONUTS...........