UD Pitres 4 – Vallgorguina 2

El Pitres ha de invocar l’orgull per endur-se una victòria mes que treballada. La destacada actuació arbitral va eclipsar un partit que estava sent d’allò mes entretingut.

Dos parts, dos partits...

Sant Celoni, 16:00 Camp municipal d’esports. La Unió esportiva Pitres disputava un any mes, el Derbi amb el Vallgorguina esperant poder consolidar la seva segona plaça a expensas del que poguessin fer els seus rivals.

L’equip local va presentar la següent alineació: Pacheco a la porteria, Bala i bru de marcadors amb Santi Codina d’home lliure. Doble pivot amb Albert yaya Canyelles i Pujo. A les bandes els de sempre, Pol a la dreta i Feliu a l’esquerra. Oscar de Haro a la mitja punta i la parella atacant formada per Isaac i Arnau. Banqueta de luxe amb Gary, Yuye, Xavi, Txema, Oscar Guirado y Dani.

El partit va començar amb certa passivitat per part dels locals, la pilota no circulava amb tanta fluidesa com en partits anteriors i l’equip visitant, molt ben posicionat, tenia alguna oportunitat sortint al contratac amb velocitat. Els migcampistes locals, no acabaven de agafar la batuta del partit i tot i semblar controlat, les coses es podien complicar degut al poc control a la zona de mitjos. Els visitants que venien d’encaixar alguna golejada en els seus anteriors desplaçaments, van plantejar un partit defensiu molt seriós i esperaven les seves oportunitats en alguna contra que els pogués posar per davant en el marcador.

Es jugaven els primers 15 minuts de joc, quan una errada a la zona de mitjos del Pitres va desenvocar en una ràpida contra per banda dreta visitant, la centrada del jugador Vallgorguinenc va acabar en un penal que només va veure el senyor col·legiat, al interpretar que Bru s’enduia una pilota amb la ma quan clarament li va tocar el pit. La pena màxima va estar molt ben tirada, i va fer inútil la estirada de David Pacheco. 0-1 i novament a remontar a casa.

L’arbitre d’ahir, un total desconegut per tots ja que era la primera vegada que pitava en el municipal de Sant Celoni, va tenir una destacada actuació, expulsant a quatre jugadors i mostrant numbroses targetes grogues als dos equips. Va complicar-se la vida quan el partit era un partit net, sense cap mena de joc subterrani ni actuacions que valgui la pena destacar, però tot i això entrada la segona part, va perdre els papers de manera espectacular.

El partit canviava radicalment de guió, i els locals, atacaven en tromba tancant als visitants a la seva àrea. Tot i tenir numbroses oportunitas d’empatar, el Pitres, semblava que s’encallava en els darrers metres i l’ultima passada costava. Els puntes ahir, Isaac i Arnau, no podien explotar una de les seves grans virtuts, la velocitat, ja que s’incrustaven massa a Oscar de Haro i aglutinaven massa efectius a la zona de tres quarts, reduin els espais. Tot i això, una gran jugada d’Isaac va donar l’empat quan estavem a punt d’arribar a la mitja part. El davanter, que està en ratxa, va tocar suaument la pilota per evitar la sortida del porter visitant fent pujar l’empat a 1 en el marcador.

El Pitres semblava que s’encallava i la parella tècnica va decidir fer tres canvis només començar la segona part, que a la postre serien decisius. Van donar entrada a Oscar Guirada per Bru, Yuye va substituir a Albert Canyelles i Gari a Oscar de Haro a la mitja punta. L’actuació del “petitó” ahir, va ser mes que destacada ja que poc després anotaria dos gols de bellíssima factura.

Els locals van canviar radicalment la imatge mostrada durant els primers 45 minuts, i la velocitat en la circulació de la pilota va fer que dispossesin de moltes oportunitats durant els segons quarantacinc minuts. Gari va anotar el 2-1 amb un potent xut des de la frontal de l’àrea gran que es va colar per l’escaire de la porteria visitant, un autèntic golàs digne d’un canoner. El partit semblava que s’encarrilava pels locals, però lo paranormal estava a punt d’arribar.

Es jugava el minut 7 de la segona part, una jugada confosa en l’àrea local, que a priori semblava una falta a favor dels de casa, va acabar en un lliure indirecte davant de la frontal de la petita de David Pacheco, que els locals van protestar amb molta energia. La corresponent tangana, amb varies targetes grogues pels verds, va acabar amb gol pel Vallgorguina i mes protestes del Pitres. Aquestes protestes amb Pacheco al capdavant de la revolta, va acabar amb el porter celoni a la dutxa i Pujo darrera seu per encarar-se amb l’arbitre que no només va carregar-se un partit mes que bonic, si no que va voler eregir-se com a personatge destacat del partit. En resum, el locals veien com no només els enpataven el partit, si no que havien de disputar gairebé tota la segona part amb nou homes i amb Pol fent de porter ja que ahir no tenien porter suplent a la banqueta. Dificil papereta la dels celonins que varen haver de invocar a l’orgull ferit per poder tirar el partit endavant.

La “casta” del Pitres va ser digne de una gesta. Els jugadors es van multiplicar per tres, i minuts després, semblava que qui havia quedat amb nou eren els visitants. Fruit d’aquesta empenta, els locals es van tornar a avançar al marcador amb una rematada espectacular de Feliu Colomer des de la frontal de la petita que va escenificar perfectament la rabia continguda pels jugadors locals. Acte seguit, entrava Xavi i era objecte d’una entrada que feia posar la pell de gallina que l’arbitre no va voler ni veure. Resultat de l’entrada, el xaval que acabava de saltar al terreny de joc, era substituit per Dani deu minuts després d’entrar. L’entrada del de Caparroso, va donar encara mes garra a la zona de mitjos del Pitres, que veia com minuts després, Gari, tornava a perforar la porteria visitant amb una falta directe que va entrar a la porteria com un míssil. 4-2 i vint i cinc minuts encara per disputar-se amb el Pitres amb la situació precaria en la que l’arbitre l’havia deixat. Tot i això, els visitants no varen saber moure l’equip local, i la posició defensiva del Pitres va ser de nota alta. Les constats interrupcions de joc per culpa de les entrades d’uns i altres, feien sospitar que l’arbitre allargaria molt el partit, però una vegada mes, només va allargar tres minuts sober l’afegit amb les corresponents ires dels jugadors visitants, que van veure com els expulsaven a dos jugadors ja amb el partit acabat.