Llerona B 0 – U.D. Pitres 3

Lliçó tàctica i cop d’autoritat del Pitres davant d’un rival directe en la lluita per l’ascens.

Municipal de Llerona, Diumenge 7 de març del 2010, 16:00 hores. Els nostre equip arribava al partit amb la idea clara de com havia de jugar enfront del Llerona i de l’ importància dels tres punts per aspirar a tot en aquesta lliga.

La Unió esportiva Pitres sortia a jugar amb la següent alineació: A la porteria David Pacheco, defensa habitual de tres amb Santi Codina de lliure i Marc Bru i Bala de marcadors. Com a capità per davant de la defensa Pujo i Musti formant parella a la medul·lar de la zona mitja. Pol a banda dreta i Feliu a l’esquerra, Oscar de Haro fent les tasques de mitja punta enllaçant amb la parella atacant avui formada per Dani i Isaac. Banqueta de luxe amb Oscar Guirado, Yuye, Canyelles, Xavi, Arnau i Gerard com a porter reserva.

Vull començar el resum del partit d’avui, fent esmena a la fabulosa disposició tàctica que els entrenadors Tomás i Miguel han fet de l’enfrontament d’avui. Semblava que el partit ja s’havia disputat en els seus caps mil vegades abans de començar a rodar la pilota, i d’aquesta manera, els nostres, s’han anticipat a totes les jugades d’atac dels locals i han caigut dur el ritme de partit en tot moment. La pressió ajovant que tant Dani com Isaac han fet a la línea defensiva del Llerona a la primera part, com la feina de desgast que ha dut a terme Arnau quan ha sortit a la segona, ha estat clau per anul·lar per complert, la línea de creació del equip local, deixant el seu bagatge ofensiu, en pilotes penjades al seu davanter referència, que poc ha pogut fer davant l’excel·lent marcatge al que l’ha sotmès Bala.

Vull fer esmena especial també al triangle format per Pujo, Musti i Oscar de Haro que no només no han permès que el mig camp lleroní generés jugades trenades d’atac si no que han estat prou forts per fer-se els amos i apropiar-se del mig camp amb una solvència aclaparadora. Han dut el ritme del partit en tot moment i han estat capaços de no perdre la batuta tan en defensa com en atac. GRAN en majúscules també el nostre porteràs, que ha tret tres pilotes a la primera part dignes d’un porter de categories superiors. Pletòrics els tres SENYORS de darrera que no han permès cap mena de jugada trenada als davanters locals i els han anul·lat durant els 90 minuts de joc.

El partit ha començat amb els nostres molt ben posicionats al camp. Gran disciplina defensiva i mirant d’esmorteir la mes que possible embranzida local dels primers quinze minuts de joc. El Pitres no només ha estat capaç de fer les feines defensives que els seus tècnics els havien demanat si no que han arribat amb certa perillositat a l’àrea local ja des d’els primers minuts de joc. Pujo, Musti i Oscar, es trobaven contínuament a la zona mitja, i quan aquests tres homes es troben, el nostre equip juga com els àngels. Dani i Isaac tancaven a la perfecció les sortides de pilota locals i la pressió a la que sotmetien a la defensa, els ha fet cometre mes d’una errada. Feliu i Pol, tancaven molt bé també les possibles incursions en banda i han fet les ajudes perfectament als marcadors. El ritme de partit estava controlat, i fruit d’això les primeres oportunitats visitants han arribat. Tot i això han estat els locals els que han estat a punt d’obrir el marcador en una ràpida contra, però PACHECO és molt PACHECO i ha aturat una pilota a boca de canó quan ja es cantava el primer gol local. Uns minuts després i gràcies a un precís cop de cap d’Isaac a centrada de Feliu, el Pitres ha obert el marcador i el gol ha estat un cop psicològic important pels locals que no esperaven aquest guió de partit. El Llerona ha intentat estirar les línees i arribar amb mes claredat a la porteria visitant, però com mes creixia l’ansietat local, millor es trobaven els nostres nois, que poc abans de la mitja part i amb una jugada de tiralínies han establert el 0-2 al marcador. El partit era net i molt esportiu, però l’àrbitre, el Sr. Anibal, ha volgut prendre part del joc amb continues errades d’arbitratge que haguessin pogut escalfar el partit en qualsevol moment, però lluny d’aquí, el Pitres avui ha mantingut el cap fred i ha estat clarament superior en tot moment als locals. Tot i això, quan es jugava el minut 42 de joc, Pol ha estat expulsat per doble amonestació per allunyar una pilota. La decisió arbitral ha estat mes que discutible, i ha fet que el Pitres jugués algo nerviós els darrers instants de la primera part. Finalment s’ha arribat a la mitja part amb el mateix marcador i el descans ha favorit als nostres que han pogut tallar els darrers moments d’ansietat dels primers 45 minuts de joc.

Miguel i Tomás, han cregut oportú moure la banqueta a la segona part, donant entrada  a Albert YAYA Canyelles que ha substituït Feliu. Albert, ha tingut una destacable tasca de desgast a la zona mitja, fent una feina solidaria en parcel·les defensives que ha donat oxigen a Oscar i Musti per seguir fent de les seves a la zona mitja. Els minuts anaven passant i tot i que el Pitres ha començat els segons 45 minuts amb algo de nerviosisme ha anat entrant en joc sense deixar en cap moment, entrar als locals en el partit. Yuye ha substituït Musti poc després del minut 15 i també ha interpretat de meravella la feina que havia de dur a terme. Arnau ha estat el següent en entrar al camp donant descans a un treballador Isaac que s’havia desgastat molt durant els primers 60 minuts de joc i poc després Xavi ha substituït Dani que també ha acabat fos.

Els visitants estaven molt còmodes al camp, i tot feia pensar que en qualsevol contra podia arribar la sentència com així ha estat. Arnau guanyava en velocitat contínuament als centrals locals que res podien fer davant la velocitat del jugador celoní. Així doncs, i després d’una de les cavalcades del davanter visitant, Arnau s’ha plantat sol davant del porter local i ha estat objecte de penal quan es disposava a marcar el definitiu 0-3. Cal dir que la jugada ha estat una altre errada d’arbitratge doncs Arnau havia aguantat perfectament la terrassada i havia aconseguit batre ja el porter local, però com els Sr. Col·legiat ja havia xiulat, no ha pogut donar la que hauria d’haver estat una clara llei de l’avantatge i el posterior gol d’Arnau. Tot i l’errada, Yuye, ha marcat el cop de càstig que ha celebrat amb gran entusiasme amb  la banqueta visitant. El partit estava guanyat i només calia esperar que el partit acabés. Els visitants han donat entrada a la darrera substitució, posant a Oscar Guirado a la zona mitja per acabar d’amarrar el partit.

S’ha arribat a la finalització del temps de joc i el Pitres ha aconseguit una merescuda victòria que el confirma com a clar aspirant a l’ascens aquest any. Son nou finals les que manquen per arribar al final del campionat, però les sensacions que l’equip transmet ens fan ser mes que optimistes cara a afrontar el darrer tram de lliga.

La setmana vinent ens visita el Vallgorguina que sempre és un rival difícil per a nosaltres. Tot i això, si l’equip mostra la mateixa cara solidaria que ve mostrant les darreres jornades de lliga pocs equips seran capaços de batre’ns ni a casa ni a fora.

FORÇA PITRES!!!
FORÇA VERDS!!!