ENTREVISTA A EDI PUIGJANER

1-Imaginava que un dia acabaria a la UD PITRES?

Jo sempre havia jugat, durant el meus anys d’amateur, amb el Gualba. El Pitres sempre havia estat un dels rivals directes mes importants. Els partits contra ells sempre els recordo com partits amb molta intensitat i entrega. De totes maneres, al Pitres jo hi tenia amics que havien jugat amb mi de juvenils i per tant, el meu sentiment era diferent al de la meva resta de companys. Quan malauradament es va dissoldre el Gualba, d’això ja fa sis o set temporades, pensava que el practicar l’esport que sempre m’havia encantat s’havia acabat. Tot i això, el que ara es director esportiu i amic, Santi Codina, em va obrir les portes del Pitres per venir a jugar uns anyets mes i gràcies a això poder retrobar-me amb amics amb qui havia perdut ja el contacte. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar entrar a formar part d’aquesta gran família de la que ara ja no me’n puc separar. Aquest any no he pogut gaudir gaire del joc, ja sigui per lesions o per que els anys ja no acompanyen he hagut de veure molts partits des de la grada, però el fet de entrar a formar part a la junta directiva m’ha fet conèixer una visió del club que no havia pogut gaudir encara.

Mai hagués cregut que jugaria al Pitres fa uns anys, i ara no se fer-me a la idea de deixar de fer-ho…

2- 2- Quin balanç fa de les temporades que porta al club?

El balanç és mes que positiu. Naturalment que el meu rol ha hagut d’anar-se adaptant a les circumstàncies i que a mida han anat passant els anys, he hagut d’anar acceptant que els joves pugen fort, i igual que jo vaig jubilar alguna vella glòria, he d’acceptar que la Joventut d’avui dia està sobradament preparada per pujar encara mes, si s’escau, el llistó de la Unió Esportiva Pitres.

3- 3- Que li va fer aventurar-se i embarcar-se a la nova Junta Directiva?

Suposo que el que he comentat abans. El fet de veure que els anys no perdonen a ningú i que no pots deixar d’estar relacionat amb l’esport que t’ha acompanyat tota la vida, ajuda a prendre decisions. L’entitat que mes estimo després de perdre el club del meu poble estava a punt de desaparèixer. Les males relacions amb altres entitats esportives del municipi van estar a punt de fer que haguéssim de plegar, i en José ja estava una miqueta cansat de tot els mals de cap que comporta gestionar una entitat d’aquesta mena a tercera territorial. No me’n penedeixo gens ni mica de la decisió que varem prendre juntament amb una sèrie de jugadors veterans de l’equip, i gràcies a això, el Pitres segueix donant alternatives a la pràctica del futbol en aquest poble.

Dono gràcies a tots el membres de la junta directiva que van pensar en mi per formar part de la mateixa i aprofito també per animar a tots els jugadors que han arribat aquest any, a seguir format part d’aquest club, que tot i que a tercera territorial, també és mes que un club!!!

4- 4-S´especula que aquest és el seu darrer any, què hi ha de cert en això?

Aquesta especulació ja dura uns anys, jajajajajajajaja, cada any, algun comentari d’aquests sobre la meva persona surt per alimentar els diaris, jajajajajajajaja, però no hi faig gaire cas.

Es cert que aquesta difícil decisió s’ha de prendre un dia o altre, i després de la mala sort que estic tenint aquesta campanya, els rumors van prenent cos. Una cosa si que es ben certa, el dia que jo falti dins del camp, no faltaré cridant i animant al club que m’ha donat l’oportunitat de conèixer a bellíssimes persones i compartir amb elles centenars d’anècdotes i d’històries que ben segur no oblidaré mai.

Puc garantir que la meva sang es meitat arlequinada i meitat verda ja que els colors del meu poble sempre tiren. Com bé sabeu, jo soc de Gualba, i tot i considerar-me fill adoptiu de Sant Celoni, les meves arrels son les que son i no penso renunciar mai a elles.

Tinc clar que el meu futur és a les banquetes, crec que tot i que la meva aportació com a jugador estigui arribant ja al seu final, encara em queden moltes coses que viure amb aquest esport, i la banqueta es un repte que sempre he tingut clar que vull afrontar. A mes, una cosa que quasi ningú sap, però que és ben certa, és que l’entrenador del Pitres d’aquestes dues darreres temporades, he estat jo, jajajajajajajaja, el misters ho saben, jajajajajajajajaja. Tinc molt bona relació amb tots dos, però en especial amb el Miguel, amb qui compartim emails, trucades, xerrades de hores i hores sobre el partit de cada setmana que fins i tot ens han estat a punt de costar les dones, jajajajajajajaja.

5- 5- Com a directiu, que és el que el Pitres pot oferir a Sant Celoni?

Que pot oferir un club com el Pitres a Sant Celoni? Doncs sota la meva modesta opinió, algo que fa temps que li manca..., modèstia, esforç, sacrifici i sobre totes les coses, alternatives al jovent per poder tenir opcions de qualitat a l’hora de seguir amb la pràctica de l’esport que tant i tant ens agrada. Personalment crec que la junta que ens hem ajuntat aquesta any, tenim la passió suficient per fer algo bonic. Ganes i esforç no ens en faltarà ho podem garantir. Aquest primer any ha estat tot una miqueta precipitat, varem haver de prendre decisions ràpidament sense poder madurar-les, simplement havíem de tirar endavant un projecte per poder seguir donant cabuda a un equip que porta ja mes d’un quart de segle donant futbol al poble, i que amb això no diem que siguem millors ni pitjors que ningú, simplement que mereixíem seguir poder tenint aquesta oportunitat. De moment el balanç és mes que positiu, i no ho dic només per el moment de l’equip, si no per la qualitat humana de la plantilla que el forma. Hem reunit una sèrie de persones que reuneixen l’esperit Pitres i que han comprès sense cap mena de problema quina era la filosofia que volíem per al nostre club.

6- 6- I parlant d’aquest any, què opina del grup que s’ha confeccionat?

El grup és formidable, crec que la barreja de Joventut i veterania és perfecte. Tots els nous integrants d’aquest any sembla que portin anys i anys jugant amb el Pitres i som mes que una gran família. Cert és que varem haver de prendre certes decisions a principi de temporada que no son fàcils, com deixar fora algun jugador per donar cabuda a altres, però son coses que estan implícites en la gestió d’una entitat esportiva. Volíem canviar certes coses d’anteriors temporades i el nivell d’implicació havia de ser el màxim ja que com joves que som, volíem reptes ambiciosos pel club que estimem ja que creiem que podem situar la entitat en dimensions diferents a les que ocupa actualment. Si deixem de banda aquests petits mals moments inicials, podria dir que el balanç és mes que positiu, però el camí és molt llarg i fa pujada...

7- 7- Com veu a l’equip a falta de poques jornades per finalitzar la lliga?

Jo veig el nanos molt forts, encara no han tocat sostre i les ganes de fer-ho sembla que siguin inacabables. Tots tenen molt clar quin és l’objectiu, però a l’hora tenen clar que l’important no és assolir-lo si no deixar-se la pell intentant-ho. Si el nivell d’esforç és el màxim, mai ningú podrà recrimina’ls-hi res.

Hi ha molts equips al capdamunt de la classificació, i les posicions estan apretadíssimes..., és l’hora de la veritat però confio cegament en els meus companys en que ho donaran tot per poder tenir la satisfacció de saber que han fet tot el que ha estat a les seves mans per poder gaudir d’un ascens o d’una promoció. Si no s’aconsegueix, doncs res, hi ha mes anys que llonganisses per intentar-ho!!!

8- 8- Els aficionats recorden encara el gol que va marcar a la Inacsa des de Mig camp, que recorda d’aquells moments?

Si…, de fet, després d’aquell partit, el que llavors era president el Sr. José, hem va oferir la renovació vitalícia per contracte, o sigui que lligant-ho amb la pregunta de la meva retirada, us puc dir que em retiraré quan em surti dels …, Jajajajajajajajajajaja.

No, en serio, és un dels moments mes macos que recordo al Pitres, era el derbi dels derbis, i marcar el gol de la victòria, en el darrers minuts, i d’aquesta manera…, va ser fantàstic!!!

En contra partida hi ha qui diu que encara visc d’aquell gol, jajajajajajajaja i ja han passat varies temporades.., suposo que a tot arreu hi ha seguidors i detractors, però aquí sempre m’he sentit molt ben acollit per companys, directius i seguidors.

9- 9- Què podem esperar del nou projecte?

Del nou projecte és pot esperar de tot però no podem exigir res encara. Tots nosaltres som novells en la gestió esportiva d’un club, encara que sigui a les categories territorials. Si podem demanar i exigir compromís i sacrifici, però crec que també estic en posició de garantir, que això no mancarà.

Un dels objectius que ens varem marcar com a junta directiva, era la de ser un referent al municipi en tres o quatre anys, no només a nivell esportiu si no en la metodologia de gestió. Ens agradaria consolidar l’equip a zones tranquil·les de segona territorial a curt - mig termini, però sabem que és un objectiu difícil que no només depèn de nosaltres, com ja he comentat, hi ha molts equips que estan en disposició de poder assolir un ascens i l’únic que podem fer, és donar-ho tot per ser nosaltres els escollits.

FORÇA PITRES!!!

FORÇA VERDS!!!