PEÑA LOS AMIGOS 0 - PITRES 1

“COP D’AUTORITAT A CAMP D’UN RIVAL DIRECTE”

Gran partit el disputat ahir per la Unió Esportiva Pitres al Municipal de Bellavista contra la sempre difícil Penya los amigos. L’equip celoní, arribava al compromís amb els dubtes que sempre genera el partit posterior a una derrota a casa, però des del inici, van deixar clar que el succeït fa dues setmanes a casa contra la Penya Blanc Blava de la Roca, havia estat una petita ensopegada.

Així doncs, l’equip es va presentar amb la següent alineació: A la porteria, Pacheco. La línea defensiva de tres homes, va estar formada per l’incombustible Santi Codina de lliure, i Marc Bru i Rafa (el Bala) de marcadors. Doble pivot format per Pujo, amb tasques de sortida de pilota, i Musti, que va completar un dels millors partits de la temporada. A les bandes, els de sempre..., Pol a la dreta i Feliu a l’esquerra. Enllaçant la mitja amb la davantera, i sent un dels destacats del partit, Oscar de Haro, i formant parella atacant, el “pichichi” Gary i Arnau, aquest últim tornava a l’equip titular després de vaires setmanes, i tot i el nervis inicials, els minuts que va disputar van ser de una entrega total. A la banqueta Albert Canyelles, Yuye, Gori, Isaac i com a porter suplent Gerard.

El partit es va iniciar amb domini altern, però els visitants deixaven entendre, que volien la pilota i que havien vingut a pels tres punts. El Pitres volia i tenia la pilota, i els locals, tot i ser un equip tremendament ben posicionat al camp, no sabien com poder travessar la teranyina que els visitants havien muntat sobre el terreny de joc.

Jugant sempre des de darrera i no rifant ni una sola pilota en tota la primera part, els Verds, van saber fer madurar el partit i tot i que durant els primers 45 minuts de joc no van disposar de grans ocasions de gol, si que van saber dedicar-se a treballar al rival a base de toc i toc. Les combinacions dels visitants eren mes fluides que altres setmanes, i el ritme de pilota, donava a entendre, que els locals no aguantarien tot el partit , com així va ser. No obstant, si que varen disposar d’un parell d’oportunitats a la primera part amb arribades amb compta gotes que sempre van estar ben resoltes per la defensa del Pitres o pel seu porter David, l’aranya, Pacheco. El partit va arribar a la mitja part amb empat a cero al marcador. Tots dos equip van disposar d’alguna oportunitat per poder marxar als vestidors amb algun “golet” al seu favor, però la poca punteria o les bones intervencions dels dos guarda metes, va fer que això fos del tot impossible. Tot i això, el futbol per part de tots dos equips va ser molt vistós, i amb poques interrupcions per joc brut.

La segona part, va continuar amb la mateixa tònica. Els visitants movent la pilota amb precisió i els locals esperant les seves oportunitats... El Pitres havia realitzat un canvi durant el període de descans, donant entrada a Isaac per Arnau. Als deu minuts de la represa, els visitants, van posar tota la pólvora de que disposaven al terreny de joc, i d’aquesta manera, Yuye va substituir a Musti que tenia una targeta groga i estava algo nerviós i Yayá Canyelles va entrar per Pol a banda dreta. Els nostres seguien tocant i tocant sense perdre els nervis, i tot feia preveure, que aquella ansietat que envaeix l’equip quan els gols no arriben es faria patent, però lluny d’això, l’equip va mantenir l’enteresa durant tots els 90 minuts de joc, i ahir van saber imposar-se amb total superioritat al rival.

Oscar de Haro, cada cop donava mes problemes a la defensa local amb la seva continua mobilitat, i el cansament en la zona mitja de l’equip de la Peña, feia intuir que encara donaria mes superioritat a la mitja visitant. Yuye de seguida es va fer amb el control de la zona mig defensiva i va alliberar de labors de marca a Oscar, que va aprofitar de manera magistral la feina de sacrifici del seu company, per dedicar-se del tot a intentar treballar perquè l’equip pogués endur-se els tres punts. Gràcies a aquesta superioritat, l’equip va gaudir de les millors oportunitats de marcar, però no va ser fins a finals de partit quan, disputant-se el minut 80 de joc una jugada trenada a la medul·lar del Pitres va acabar amb la pilota a peus de Oscar, que després d’un regat de bonica factura, va veure totalment ben desmarcat al pichichi Gary que va creuar la pilota fent inútil l’estirada del porter local, 1 a 0 i premi mes que merescut a la feina i el sacrifici de tot l’equip durant els minuts que s’havien disputat fins aleshores.

No obstant, quedava el mes difícil a vegades, que era no posar-se nerviós i saber mantenir el cap fred els minuts que restaven de joc. Això va ser complicat, ja que només marcar, la Peña, va disposar de la millor oportunitat de tot el partit, estavellant una boleia preciosa a la creueta. Pacheco, va honor de les seves facultats i va saber mantenir la seva porteria a zero, tot i que en aquesta ocasió, el gol ja es cantava a la graderia. Aquesta va ser la darrera oportunitat dels locals, que tot i perdre el partit per tan sols 1 a 0, van veure com els visitants eren bastant superiors en el còmput global del partit.

Gran victòria que situa al Pitres de nou empatat a punts amb el Llerona, com a segon classificat del grup 9 de la tercera territorial. La setmana vinent ens visita el Sant Antoni de Vilamajor “B”, que cal recordar que va ser una victòria treballadíssima a la primera volta. El Llerona visita el camp de la Inacsa, per lo que no es poden deixar escapar mes punts a casa.

Felicitar a tot l’equip per la tasca de desgast feta ahir, i animar al grup a seguir treballant amb el mateix grau de serietat fins a final de temporada.


FORÇA PITRES!!!
FORÇA VERDS!!!

Departament de RR.PP